Una de les preguntes què més vegades he sentit al llarg dels meus anys de pràctica acompanyant famílies i educadores en relació amb les seves criatures és aquesta:
“Com ho faig per posar límits sense perdre els estreps?
Ah! I que em funcioni, és clar!”
Doncs sí, segur que et veus reflectida en aquestes paraules, oi? Bé, doncs m’he volgut aventurar a escriure unes línies sobre això sabent ja d’entrada que, com no em canso de repetir, les receptes a la criança respectuosa, senzillament, no existeixen.
De totes maneres, hi ha algunes pautes que crec que et poden ajudar a revisar de quina manera d’apropes a les teves criatures quan els vols posar límit.
· El teu estat intern (paciència, humor, pors, etc.): el primer que t’has de preguntar és com et trobes tu en el moment que passa allò que vols limitar. Les persones adultes sovint no ens adonem de la immensa influència que tenim sobre les situacions i les dinàmiques infantils. De la mateixa manera que ocupem molt més espai físic, tal quin és amb el nostre espai emocional. Ser conscient del teu nivell de paciència, del teu estat d’ànim, de si et prenen les pors, la sobreprotecció o el cansament et brinda la possibilitat de regular la teva actuació. No caiguis en la temptació de pensar que alguna cosa d’això és “bo” o “dolent”; si et jutges et culpes, i això limita la teva mirada clara cap al teu fill. La clau és poder veure’l i revisar-lo per transformar allò que no ens agrada, no ens serveix o no cuida les criatures.
· La teva història amb els límits: un altre gran àmbit a revisar és el teu camí personal amb relació als límits. A què em refereixo amb això? Doncs a la manera com et van acompanyar de petita i la manera com els vas integrar en el teu desenvolupament: si vas tenir límits molt autoritaris i sense sentit; o per contra van ser laxos i gairebé inexistents; o creus que van ser coherents i amorosos. Tot el que vas escriure al teu “guió” de vida -conscient o inconscientment- es col·loca com a filtre quan vols acompanyar les teves criatures i genera lectures de les situacions i de com actuar que tenen origen en el teu passat. Al meu curs online sobre “Límits respectuosos” t’acompanyo a desgranar tot això i molt més.
· La seva edat i etapa evolutiva: conèixer quines són les necessitats autèntiques del teu fill en cada moment de les seves etapes del desenvolupament et oferirà un ventall de recursos per bregar amb tot allò que es va donant en el vostre dia a dia; saber en quina etapa les criatures retenen els límits quan necessiten més permís per a la seva agressivitat incontrolada, fins i tot la manera de parlar-los o actuar quan posar un límit. És importantíssim saber quins mètodes fer servir per ser efectives alhora que amoroses, no creus? Perquè no té el mateix efecte demanar-li al teu fill que pari de fer alguna cosa des de la cuina quan aquest té 2 anys que 8. Aprendre els processos del desenvolupament que les criatures travessen et regala eines per a la gestió dels límits (entre molts altres àmbits).
· Tensió del moment/entorn (càrrega emocional, presses): la majoria dels límits complicats de gestionar es donen en moments on el relax brilla per la seva absència; ja sigui una manca de pau interna dels adults, de les criatures, o bé de l’entorn. Com a éssers biopsicosocials, les persones (i les criatures també, eh?) rebem infinitud d’estímuls i influència de les altres persones que ens envolten com de l’entorn on estem. O és el mateix posar un límit al saló de casa teva que al mig del parc envoltada d’altres famílies? Suposo que ens entenem, oi? Doncs cal tenir en compte que, per posar en pràctica certes estratègies en la gestió dels límits, potser és imprescindible que t’ho posis fàcil i busquis espais menys amenaçadors per a tu i, alhora, moments del dia on tinguis més disponibilitat interna i temps per aplicar-ho (segur que els matins no hi caben en aquest marge de moments 😉
· Temperament de la criatura: si has fet algun dels meus cursos de les “Etapes del desenvolupament” sabràs que parlo molt dels dos tipus de temperament infantil: l’agressiu i el passiu. Cadascun respon a una de les polaritats del continu de l’energia agressiva. Si estàs davant d’una criatura que reacciona des de la seva agressivitat (que no és violència, compte! Tens la diferència en el meu curs online sobre la “Ràbia infantil i les enrabiades”), és probable que els límits es gestionin d’una manera més explosiva i confrontant, ja que la teva limitació activarà la seva necessitat d’autoafirmar-te i pots acabar a Goliath” que no portarà enlloc. D’altra banda, si la teva criatura està més col·locada al costat de la passivitat, sembla que tot ho acata però és possible que, en fons, acumuli malestar per no ser respectada en els seus desitjos. Per vegades els nens més “bons” són els més domesticats i cal poder qüestionar-se si, realment, els estem respectant.
Crec que amb aquestes pautes principals et deixo amb una mica de “quereres” (en contraposició als deures, aquests els fas perquè vols) perquè et prenguis el temps de revisar cadascuna en relació amb la teva manera d’acostar-te als límits. Deixa’m recordar-te que és important que ho facis des d’un lloc de molta cura cap a tu mateixa per no caure en el parany de l’autojudici i el perfeccionisme: el gran parany de la maternitat ideal.
Trobaràs més informació sobre tots aquests conceptes a la meva web i a cadascun dels Cursos de Criança Respectuosa que t’ofereixo. Que els gaudeixis!
Elisenda Pascual i Martí
Directora d’Acompanyament Familiar
Psicòloga núm col 22040
