Ja són diversos els articles que he penjat sobre la importància d’acompanyar la sexualitat infantil des d’un lloc respectuós, coherent i adequat. Tant al vídeo de les etapes del desenvolupament com a l’article que l’acompanya, subratllo la potència de l’etapa sexual en el desenvolupament sa de les criatures. És cert que la sexualitat ha estat un tema molt censurat i distorsionat al si de la nostra cultura judeocristiana, i és per això que cada vegada que obro el tema en diferents reunions o trobades de famílies, hi ha molts patrons i creences inherents relacionats al fluir de l’energia sexual al llarg del nostre desenvolupament humà.
De tota manera, avui m’agradaria poder tractar el tema del gènere en el sentit més concret de la paraula. Sovint, quan pensem en gènere, de seguida ho relacionem amb la nostra sexualitat, és a dir, amb els nostres genitals. Nen, nena. Home, dona. Blau, rosa.
I si et digués que el gènere i els genitals són coses diferents?
Què podem desconstruir el concepte binari i sexual amb què sempre ho hem associat?
Deixa que m’expliqui: segur que quan vas néixer, el primer que van fer és mirar si tenies vulva o penis. I en funció d’aquests trets sexuals primaris, et van “batejar” amb el cognom de “nen” o “nena”. És així? Fins fa molt poc temps, al món occidental, el binarisme (és a dir, nen o nena, només dues opcions, com el codi informàtic de 0 i 1) era el corrent imperant. Les teories biologicistes i el seu reduccionisme havien pres el control a les teories sexuals. Aquesta visió equiparava el gènere humà al món animal, basant-se només en la influència de les hormones i de l’instint de supervivència per definir el gènere de la nostra espècie. Hi havia qui arribava a afirmar que “el patriarcat és el reflex de la supremacia del mascle sobre la femella al món animal. Per tant, aquesta diferenciació i jerarquia són naturals perquè la naturalesa així ho mostra”. Una altra de les múltiples afirmacions que aquest tipus de teories recolza és que els mascles/home estan programats per inseminar al màxim de femelles possibles, per tant, la infidelitat en les relacions monogàmiques està justificada per temes hormonals.
No és fins al segle passat que apareixen els primers teòrics de la sexualitat i del gènere oferint una revisió profunda d’aquest tipus de conceptes tan preestablerts. És aquí quan les teories culturals prenen la veu, apuntant que el gènere no ve definit pels nostres cossos i la nostra biologia, sinó que és precisament el sentit que donem a la nostra part física la que ens acaba definint. El gènere és el fet de definir-se dins un espectre concret i comportar-se com a tal. El gènere, a més, no és binari només. L’opció nena-nen o dona-home s’amplia d’una manera considerable. Al final del LIVE del proper 15 de Gener us deixaré un enllaç a un vídeo curt on s’explica d’una forma molt clara i molt curta tot aquest ventall de possibles gèneres. Només dir-te que hi ha múltiples referents de cultures on el gènere fluid o la transsexualitat no només es respectava, sinó que era pràcticament sagrada: hijra a l’Índia, bacha a Oceània, etc. abans de l’arribada de la cultura occidental.
Segons el que hem dit fins ara, podem pensar que estem en una cruïlla entre la bilogia i la cultura, o el que ve q ser l’eterna polaritat en la psicologia: som genètica o epigenètica?
Des del meu punt de vista, i tenint en compte els meus estudis i la meva pràctica, tendeixo a col·locar-me en un punt intermedi. Crec que som éssers biològics vivint una realitat cultural. En aquest sentit, quan mirem les nostres criatures, és important que puguem abastar tota aquesta complexitat que els -i ens- envolta. L’acompanyament respectuós en la criança ha de poder abraçar que els conceptes de genitalitat-gènere en què hem estat educades poden ser massa esbiaixats i limitants. En aquest sentit, és important que les persones adultes puguem revisar les nostres creences sobre allò que creiem, ja que la gran majoria vénen de la nostra criança.
Què et van explicar sobre el gènere quan eres petit?
Podries fer servir joguines de l’altre gènere? I rols en el joc (princesa, superheroi,etc)? I roba?
Et van arribar a explicar que hi havia nens que el seu gènere no coincidia amb el model binari?
És molt important saber quin és el teu sentir sobre tota aquesta temàtica. El binarisme està ocult en molts missatges inconscients que els transmetem a les criatures, tipus: “ets tan fort com el pare”, “les nenes bones no criden”, “els nens no es pinten les ungles”, “no vull que et tallis els cabells perquè sembles una princesa de veritat”, etc.
La manera que tenim de parlar-los als nostres fills serà l’estructura amb què miraran el món que els envolta. Van aprendre de nosaltres.
Si us ve de gust compartir una mica més sobre el gènere i de com us podem acompanyar d’una manera respectuosa en la vostra pròpia identitat i construcció, us espero al DIRECTE del proper Dimarts 15 a les 21h horari de Barcelona. I si no et pots connectar però reps la nostra newsletter, t’enviaré poc després l’enregistrament del directe. Si encara no estàs subscrita pots fer-ho a través del formulari que trobaràs a la nostra web.
Pots connectar-te a:
FBK: https://www.facebook.com/psicologiarespetuosa
Instagram: @elisendapascualmarti
Quan? DIMARTS 15 de GENER DE 21H A 22H
Et veig aviat i feliç criança,
Elisenda Pascual
