L’ASSETJAMENT INFANTIL

març 1, 2019

El fenomen de l’assetjament escolar s’ha convertit, en l’última dècada, sobretot en motiu de preocupació per part d’institucions escolars i famílies. Des que m’apropo a les escoles i AFAs a poder conversar-hi, m’he adonat que la perpetuació de l’assetjament escolar rau en la mala comprensió que tenim d’aquest tipus de situacions. Aquí us llistaré algunes de les idees errònies que secunden la perpetuació d’aquest fenomen:

L’assetjament escolar…

“és cosa d’infants”

si bé és cert que els qui el pateixen són els nens, l’assetjament escolar té un fons molt més profund que el que pot néixer de les criatures o adolescents. Els comportaments disruptius que es donen en aquest tipus de dinàmiques tòxiques tenen l’arrel en la forma de criar i acompanyar els primers anys de vida, com els posem els límits, quina presència els oferim, com gestionem els seus jocs de poder, etc.

“ha passat sempre”

sí, és clar. El dolor a la infància és la ferida que arrosseguem com a humanitat; és el foc que alimenta el caos planetari. Que les coses hagin passat sempre no ha de significar que siguin positives o sanes. De fet, opino que cada cop prenem més consciència com a adults acompanyants d’allò que no genera salut i intentem posar-hi remei. És per això que sembla que actualment hi hagi més casos d’assetjament escolar i no és així. El que sí que passa és que ara la nostra mirada està més afinada i podem detectar què és realment el que passa en aquest tipus de fenomen.

“el/la que maltracta és dolent/a”

seguim veient l’assetjament escolar en termes de bonxs i malxs. El/la que rep és considerat com una víctima, i el/la que genera dolor, unx agressorx. Fins que continuem dualitzant aquest tipus de situacions no podrem sortir de la roda de hàmster que perpetua l’assetjament. Si observem en termes emocionals el fenomen de l’assetjament escolar detectarem ràpidament que totes les figures que prenen lloc en aquesta dinàmica són víctimes; d’una banda, tenim aquells que reben el dolor, l’exclusió, les burles, els cops, etc. Aquí és clar que podem anomenar-los víctimes perquè encaixa amb la definició consensuada del que socialment es considera una víctima. Però si ens fixem en les persones que perpetren l’assetjament escolar, veurem que l’immens dolor intern amb què viuen (sigui per abandó, maltractament, abús, sobreprotecció, etc.) els genera un desig d’ocasionar-lo. D’aquesta manera, una víctima genera una altra víctima.

“així es corteixen”

la creença que la Vida és dura i que millor endurir-se en la infància per estar preparats per a l’etapa adulta, és, al meu entendre, força estesa. La Vida no és dura, és Vida, amb coses meravelloses, i coses duríssimes. “Cortir” a una criatura perquè estigui preparada, no farà res més que fer-la immune al dolor ia l’abús. La infància hauria de ser una etapa on rebre amor, afecte, respecte, educar en el consentiment i en la salut mental, per així poder identificar amb més destresa aquelles situacions tòxiques amb què ens creuarem. Sense amor propi, tolerem més maltractaments que si ens estimem, respectem i sabem què ens agrada. Aconseguir-ho depèn que ens ho hagin ofert i permès en edats primerenques, on instaurem el registre de tolerància a l’amor o, per contra, tolerància al dolor.

“el problema és de l’escola”

si has llegit fins aquí, t’hauràs adonat que l’assetjament escolar comença molt abans que les criatures facin el salt al món escolar. És cert que la interacció amb iguals genera espais i dinàmiques on poden aflorar aquest tipus de comportaments i fenòmens, ara bé, creure que l’entorn és el generador del conflicte és totalment fals. És precisament aquest entorn el que permet que emergeixin els dolors diversos dels que hem parlat, i per aquest motiu requereix que els sistemes educatius revisin les seves toleràncies, les seves estructures i la manera com s’acompanyen emocionalment els conflictes i situacions entre iguals. De totes maneres, sense un enllaç de cooperació amb la família, l’assetjament escolar només es traslladarà de l’escola a una activitat extraescolar, oa d’altres esferes de la Vida d’eixos nens.