Estar en harmònica sintonia amb aquells que ens van portar al món resulta de les vivències més difícils de l’ésser humà. Com diu Bert Hellinger, tot procés terapèutic comença i acaba amb “papa i mare”. Només quan estem d’acord amb els nostres ma-pares podem prendre la força de la Vida per fer alguna cosa creativa amb ella. I què és estar d’acord amb els ma- pares? Tenir-los en un bon lloc del nostre cor a mesura que ens fem adults.
A la societat en què vivim hi ha una absència aclaparadora de rituals que ens ajudin en aquest procés cap a l’adultesa, a canviar d’etapa de vida, a obrir i tancar cicles, ia adonar-nos de què és el que encara ens lliga a etapes anteriors.
Fer-nos adults implica començar a adonar-nos de la nostra autenticitat, d’allò que és veritable en nosaltres i ens configura. Sovint, però, aquesta autenticitat que descobrim ens crea una fricció i un bloqueig interior si la nostra intuïció ens diu que això que som va en contra de la “felicitat” dels nostres ma-pares. Per una lleialtat mal entesa, els fills som capaços de frenar el nostre impuls de Vida i el curs de la nostra evolució si detectem que això els trairà.
SENTS QUE ET PASSEN AQUEST TIPUS DE SITUACIONS A LA TEVA VIDA?
QUANTES FIDELITATS OCULTES POTS ESTAR HONRANT EN EL TEU DIA A DIA?
Quantes vegades he vist a la consulta com caiem en aquest autoengany. Per descomptat, el nostre impuls de Vida mai no pot trair l’amor cap als nostres ma-pares, però sembla que la nostra ànima no s’ho acaba de creure. Recordo el cas d’una dona que va venir a consulta perquè amb 45 anys seguia vivint a casa de la seva mare ja que el seu pare havia mort feia anys i se sentia responsable de la felicitat de la seva mare, impedint-se crear ella mateixa per por i culpa de deixar la seva mare sola. Un altre procés és el d’una dona que no es permetia ser feliç i s’autoboicotejava cada cop que aconseguia alguna de les metes. Explorant el seu sistema familiar, es va mostrar una lleialtat inconscient cap a la seva mare, que havia perdut la seva pròpia mare de ben petita. Aquest fet feia que aquesta dona que va venir a la meva consulta no s’estigués permetent ser “més feliç” que la seva mare perquè això el feia sentir egoista i profundament culpable.
La psicologia sistèmica ens ajuda a entendre’ns dins una xarxa d’enllaços d’amor i por, i aportar consciència a aquestes lleialtats ocultes tan absorbents.
Una de les tècniques que utilitza la Psicologia Sistèmica per acompanyar aquests processos terapèuticament són les Constel·lacions Familiars, eina que ens serveix de ritu atemporal per poder generar moviments curatius a la nostra ànima davant de situacions com aquestes.
En definitiva, a permetre que els ma- pares siguin ells, i que nosaltres tornem a ser només els seus fills i així poder-nos inclinar davant la seva adultesa. Una inclinació que ens permeti dir “ gràcies, he rebut tant de vosaltres i n’hi ha prou. La resta ho faré jo mateix des del lloc que em correspon .”
ET RESULTA SENZILLA LA IDEA DE PODER-TE INCLINAR I AGRAÏR
ALS TEUS MA-PARES PEL REBUT?
Elisenda Roig
Psicologia sistèmica en famílies, adults i adolescents a Acompanyament Familiar.
