Parlar d’abús sembla una tasca més fàcil avui dia que una generació enrere. Cada vegada estem més sensibilitzades a les diverses cares de l’abús a la nostra societat. Si em vas seguint t’hauràs adonat que, després del meu primer llibre Clara i la seva ombra, parlar de l’abús sexual s’ha tornat una cosa usual als meus diversos canals. Donar veu a aquesta realitat que només poden patir les criatures, és Paramount a la meva feina com a acompanyant familiar.
Avui m’agradaria parlar-te, a banda de l’abús sexual a menors, dels altres múltiples abusos invisibilitzats que podem exercir sobre les criatures. La majoria són acceptats socialment i passen desapercebuts en la nostra quotidianitat. Probablement hem estat víctimes d’algun o diversos d’ells, o potser som perpetradors actualment. El més comú és que ens trobem en totes dues situacions, ja que allò que hem rebut, d’alguna manera ho normalitzem i acabem exercint-ho també. Allò que no té cura de la Vida en desenvolupament es pot transformar en abús. , i així, contribuir a transformar el món en què vivim.
Quina mena d’abusos poden patir les criatures?
Intentaré llistar aquí algunes d’aquestes situacions perquè puguem tenir plasmades les diverses realitats que les criatures viuen i no els cuiden. Mentre les llegeixes, t’invito que vagis, no només revisant el teu paper com a acompanyant, sinó també el teu lloc com a criatura que vas ser. Segurament aquest exercici us oferirà l’oportunitat de saber més sobre la vostra manera de funcionar.
Ignorar: aquí incloc l’absència de presència adulta, és a dir, les vegades que reclamen la nostra atenció i estem massa ocupats en les nostres tasques adultes, ja sigui tasques domèstiques, feina o hobbies. Ells no entenen la diferència entre unes i altres en els primers anys de vida, i els deures adultxs són igualment negligents per a la seva necessitat de mirada, atenció i proximitat. A mesura que es fan més grans, una gran presència d’activitats extraescolars, per exemple, també pot ser una manera de no haver de fer-nos càrrec tant de les demandes.
Presses: ja sabem que el món està fet a mida del sistema capitalista i consumista. Aquest és un model usurpador de la cura, o més aviat, una estratègia del model patriarcal que el binaritza en funció del gènere. Les presses, o la màxima de “el temps és or” aplicada a elles marca la nostra rutina i el nostre tempo. Amb tots aquests inputs, ens pot passar que arrosseguem les criatures a viure en un ritme que no els és propi: despertar-se massa aviat, córrer a l’escola, no tenir temps per estar més estona al parc, etc. Òbviament que la nostra presència a la seva vida els ajuda a socialitzar-se en el món adult del qual formaran part, la qüestió és, no és massa ràpida la forma que tenim d’introduir-los allà dins?
Bromes: els adults, sovint, fem servir aquest recurs per desprestigiar les criatures, fer-los sentir que no saben tant com es creuen i ridiculitzar-les. Riure’s fent ús de la nostra jerarquia, és un abús de poder com els altres. No perquè ens pintem un somriure o riallada a la cara significa que serem menys abusius amb elles, més aviat normalitzem unes pràctiques iròniques i sarcàstiques perquè el nostre ego adult es quedi tranquil.
Comparar: cada persona és única, un món meravellós per descobrir. Les teves criatures també. Comparar-les amb altres, amb els seus germans, primers, amics o fins i tot amb el que fèiem nosaltres quan érem petits i com ens portàvem bé, o el cas que fèiem als nostres pares (s’hauria de veure!), forma part d’una estratègia de separar la nostra mirada i reconeixement cap a ell. Respectar-los vol dir acceptar la seva naturalesa i les estratègies que usen per reclamar la nostra atenció o expressar les seves emocions internes. La nostra tasca no és canviar-los, sinó redirigir, amb amor, el rumb que prenen per aconseguir allò que desitgen.
Menysprear: aquesta és una forma d’abús narcisista de les persones adultes. Posar-se per sobre de l’opinió d’algú és un acte de supèrbia que cal revisar, i sobretot quan aquest és una criatura. Segurament no té la mateixa experiència de vida que nosaltres, ni el mateix coneixement, però et puc assegurar que la saviesa inherent a la vida d’una criatura és molt més gran que la mida de les sabates. Obrir-nos a escoltar els seus punts de vista i opinions incrementa l’atenció que rep de la nostra part, i n’incentiva l’autoestima.
Mentides: utilitzar la manipulació de la mentida per aconseguir allò que ens interessa d’una criatura és una forma d’abús i extorsió. Una de les característiques comunes a la majoria dels abusos sexuals infantils és l’ús dels secrets entre el perpetrador i la víctima. La mentida mai no és el camí, i tot i que hi ha una gran diferència entre dir a les criatures tota la veritat sobre certes situacions o no, cal evitar tant sí com no fer servir les mentides de forma reiterada.
Cridar: els crits, per se, no tenen res de perjudicial ni perjudicial. Ensenyar que cridar “és dolent” no els ajuda a canalitzar la seva agressivitat en moments que ho puguin necessitar. El que sí que és important és ensenyar -amb l’exemple, per descomptat- que els crits que impliquen insults, menyspreus, violència o danyar han de ser evitats. Cridar reiteradament a una criatura li obre les portes a normalitzar aquesta forma de maltractament a la seva vida i a exercir-la sobre altres.
Insultar: les paraules nocives cap als nostres fills són una de les formes de maltractament més esteses. Per insult no cal que ens imaginem paraules malsonants com imbècil, desgraciada, inservible, estúpid, etc. Els insults més habituals poden ser coses més inofensives com “plores com una nena”, “et vesteixes com una pordiosera”, “ets un miedica”, “crides com una gallina”, etc.
Manipular-los fort: hi ha moments que perdem la paciència i podem caure en l’error d’agafar fort les criatures per moure-les de lloc, fer-les caminar quan no volen o retreure-les per alguna cosa. Quan parlo dels límits, sempre arriba el moment de parlar de la contenció física, i aquesta pot arribar a ser molt agressiva i forta. La clau per fer-ho sense abusar de les criatures rau del lloc on surt la teva necessitat de manipular-los amb força: si surt del teu cor (amor), acosta’t a parar l’acció que li fa malbé, sostenir la seva ràbia o demanar-li que camini amb amor, amb una mirada d’acceptació de la seva necessitat diferent de la teva. Però si l’impuls d’acció et surt del fetge (ràbia i enuig) i el que intentes és imposar la teva raó per força més que cuidar el que li passa al teu fill, llavors atent, perquè els teus moviments físics poden anar carregats d’enuig i impaciència.
Enganxar: crec que aquest punt té pes per si mateix. Tots sabem que significa agredir físicament una criatura. No cal enganxar-los una pallissa, o fer servir el cinturó per fer-los malbé. Un simple cop, una empenta, una cop de cap o una colleja són agressions físiques. Per sort, a molts països, aquesta acció que fins fa una generació estava tolerada i aplaudida, ara és denunciable i pot ser penada. Si sents que et falten recursos per no acabar caient-hi, demana ajuda. El teu infant intern i les teves criatures externes, t’ho agrairan.
Sexual: si t’interessa saber més sobre l’abús sexual, et remet a llegir els diversos articles en què parlo íntegrament sobre això.
Per a més informació, exemples i preguntes sobre aquest tema de l’abús, us podeu adreçar al vídeo del meu canal de YouTube Elisenda Pascual Martí, o al podcast a IVOOX d‘Acompanyament Familiar.
Et veig aviat i feliç criança,
Elisenda Pascual i Martí
Psicòloga i psicoterapeuta
Directora d’Acompanyament Familiar
