El quatre és quatre per a tots?
Tots els set són iguals?
Quan el pres pensa en la llum,
és la mateixa que t’il·lumina?
El libro de las preguntas // Pablo Neruda
Este verso aparece citado en una de las páginas del libro de Tobin Hart, “El mundo espiritual secreto de los niños”, en el que este experto en el campo de la espiritualidad, la psicología y la educación desgrana con excelente pulcritud esta dimensión del ser humano, su manifestación durante la infancia y la maravillosa oportunidad que nos regalan las criaturas para re-conectar con nuestra propia experiencia espiritual.
Fa temps que dono voltes al tema que m’agradaria compartir amb vosaltres en aquest article. A la meva pràctica psicoterapèutica diària em trobo amb els vostres dubtes, preguntes i inquietuds. La majoria envolten aspectes “més quotidians” de la criança com: el somni, l’alimentació, els límits, l’acompanyament emocional, l’afectivitat i la sexualitat, la gestió entre germans i germanes, el desig de fomentar l’autonomia, mantenir l’autoestima de les criatures, l’autocura en els diferents moments de la criança, els acords amb la criança, els acords amb la criança.
Tot i això, he decidit escriure sobre l’espiritualitat en la infància perquè em pregunto:
· Quin espai ocupa la mateixa en els vostres processos personals? I en els quotidians?
· Queda l’espiritualitat relegada a l’adultesa, o a l’adolescència en el millor dels casos, tal com de vegades ho hem pogut pensar respecte a la sexualitat?
· Com detecteu les mostres d’espiritualitat en les vostres criatures? I en vosaltres mateixes?
· De quina manera està present aquesta dimensió humana a la quotidianitat?
· ¿ Com diferencieu espiritualitat de religió?
· Si heu descartat, com a opció espiritual, la religió imperant en la nostra societat, de quina manera alimenteu la vostra espiritualitat? I la de les vostres filles i fills?
· Quina és la finalitat de l’espiritualitat?, n’hi ha alguna de concreta?
· Es pot viure, que no sobreviure, sense espiritualitat? Si la resposta és sí, té algun impacte o implicació a les nostres vides i en la nostra salut?
Y muchas otras preguntas que podrían ir ocupando el espacio de este artículo. Más allá de dar respuestas a las mismas, este escrito es una invitación a que las respondáis desde y para vosotras.
Evidentemente, algo me gustaría compartir, a pesar de saber que las respuestas más interesantes y más certeras las encontraréis en vosotras mismas. Incluso, las más re-evolucionarias, puede que sean esas que generosamente os regalaran las criaturas de vuestro entorno si estáis atentas, abiertas y disponibles, en la cotidianeidad de un día cualquiera.
Volem a l’inici?
Allí donde he escrito “Inteligencia espiritual”, para intentar explicar y revisar si podría ser la novena inteligencia de la Teoría de las Inteligencias Múltiples de Howard Gardner (teoría muy interesante para hacer otro post, si fuese de vuestro interés).
La inteligencia espiritual, también conocida por existencial o trascendental, ha sido foco de debate desde distintas disciplinas. Incluso el mismo Howard Gardner la expuso unos años después de haber confeccionado su teoría.
Inicialment, al 1983, va incloure 7 tipus d’intel·ligències. Després, al 1999, va introduir una vuitena “La naturalista” i es va plantejar una novena “L’existencial o transcendental”, la qual diferenciava de l’”espiritual”, sent aquesta última com una subcategoria, fins i tot “considerant-la com una amalgama d’intel·ligència intrapersonal i interpersonal, sumant-li.
Gardner va definir la intel·ligència existencial o transcendental com a “capacitat per situar-se a si mateix respecte el cosmos, així com la capacitat de situar-se a si mateix respecte els trets existencials de la condició humana com el significat de la vida, el significat de la mort i el destí final del món físic i psicològic en profundes experiències com l’amor a una persona o la immersió en un treball”. Tot i això, afirmava que aquesta necessitava alguns components per ser classificada com a categoria d’intel·ligència independent.
Aleshores, com ens podem orientar per comprendre aquesta dimensió de l’ésser humana i detectar-la en les nostres criatures?
Seguint la proposta de Tobin Hart, fixant-nos en les “experiències que van des de:
– la capacitat de sorpresa i fascinació
– a la trobada amb la saviesa interior
– des de la formulació de grans preguntes sobre la vida
– a l’expressió de la compassió
– i fins i tot, en la cerca sota les aparences
Constituint-se, la suma d’aquestes, com els fonaments sobre els quals s’assenta la nostra vida com a éssers espirituals en aquest planeta”.
Sabeu que m’ha sorprès més de tot allò que explica Hart?
(I que alhora dota de significat moltes de les manifestacions de les criatures que he tingut el privilegi d’observar)
Pues lo que me ha impactado intensamente ha estado que él afirma que “las competencias de independencia y de conexión, de egoísmo y la compasión se desarrollan paralelamente”.
Per mi, veure que un expert assevera això, és una revelació!
Me verifica lo que tantas veces he visto manifestarse: como una criatura, a pesar de encontrarse en un momento de fuerte egocentrismo (primeros estadios según diversas teorías del desarrollo moral y/o de la conducta prosocial, que englobarían hasta los 6-8 años de vida), “puede mostrar grandes dosis de empatía, compasión, generosidad, aflicción por el dolor ajeno (sea humano, animal o vegetal) y capacidad para expresar sus propios sentimientos. Gracias a esta apertura mental y conexión con el mundo, las cuales permiten que su compasión emerja de manera espontánea.” (Adaptado y ampliado del libro de T. Hart)
Y eso, lejos de llevarnos a pensar o actuar de manera que exijamos a nuestras criaturas esta manifestación, siento que se nos brinda una magnífica oportunidad para establecer una mirada amorosa de reconocimiento y validación de ambos polos. Fascinándonos y estableciendo este contacto auténtico con el que favoreceremos el desarrollo sano e integral. Quizás incluso abemos recuperando alguna parte olvidada de nosotras mismas.
Recordant la importància de partir des d’aquesta atenció, obertura i disponibilitat quotidianes, del dia a dia, amb la possibilitat de potenciar-la amb materials que poden anar des del clàssic llibre “El Petit Príncep”, fins a les propostes innovadores de “Filosofia Visual per a nens i nenes de totes les edats” creades per Wonder Ponder.
I…ara què?
Dir-vos que seria un gust continuar escrivint i compartint respecte aquest tema tan fascinant, però, la meva aportació arriba fins aquí.
Si us quedeu amb més preguntes, dubtes i curiositat dels que us han fet arribar fins a l’article, fins i tot fins al final del mateix, sento que el resultat és immillorable! I us desitjo una apassionant aventura, amb el cor i la ment ben oberts, en el procés de buscar (o crear) les respostes que us siguin satisfactòries i encaixin amb la vostra vivència.
Judit Labernia Reverter
Psicòloga. Psicoterapeuta. Formadora. Madre.
judit.labernia@acompanyamentfamilar.com
