He gaudit de la lectura del llibre “Educant l’alegria”, de la psicòloga i consultora en infància, afectivitat i protecció Pepa Horno. Les vostres paraules m’han inspirat per escriure aquest article.
Des de fa més d´un any ens trobem en un moment social on s´està impedint la celebració conjunta o les trobades, és a dir, que en certa manera s´ha dificultat i limitat l´expressió dels afectes, i d´alguna manera s´està instrumentalitzant l´alegria. Perquè com diu Horno, l’alegria és motor de canvi, moviment, exploració i trobada. Per això, ella creu que és important posar consciència al valor social que té la seva absència. L’aïllament social i la solitud i la promoció de la por que estem vivint a causa de la pandèmia poden conduir a la resignació, la paràlisi o la impotència.
Aquesta seria una mirada ràpida a la dimensió social de l’alegria, però, i la seva dimensió personal i afectiva?
L’alegria no només té a veure com ens desenvolupem en contextos grupals o socials o com ens hi integrem, sinó que també és el motor afectiu de totes les àrees de desenvolupament de les persones.
I de què parlem quan parlem de joia?
És una emoció, és a dir, una resposta fisiològica i endocrina que l’organisme presenta davant d’estímuls i esdeveniments externs que viu. La joia és una emoció que contribueix al benestar físic, la millora del creixement, i la resiliència entra altres aspectes. Com a emoció que és no és un estat permanent, sinó un flux d’energia.
Qualsevol de les emocions bàsiques són el motor d’alguna cosa, l’alegria és el motor emocional bàsic, com ara les piles de les persones. Forno detalla que és el motor del moviment físic i d’exploració, de l’optimisme, del creixement, de la trobada amb les altres, de la intimitat, de la protecció i de la resiliència. En definitiva, és un mecanisme de salut intern i fortalesa emocional, per la qual cosa creu que cal la seva promoció dins l’àmbit educatiu.
Ara bé, no confonguem aquestes idees amb el fet de no estar en contacte amb la resta d’emocions, evitar que els nens pateixin, mantenir-los en una bombolla o brindar una visió ingènua i innocent de la vida, ja que això implicaria no cultiva altres motors emocionals essencials de la vida: la tristesa, la ràbia, el fàstic, etc.
Per continuar donant forma aquesta emoció, Horno parla de dos elements bàsics de l’existència de tota criatura, adolescent, adulta:
La intemperie: está relacionada con la propia fragilidad y vulnerabilidad. Algunos de los elementos claves que configuran nuestras vidas tienen lugar sin que lo hayamos decidido: la familia donde nacemos, las enfermedades, la muerte … o también que alguna persona ame a otra, el tiempo … son eventos que suceden sin una elección de la persona, pero que configuran su vida de forma sustancial. Ser capaz de sostener y vivir la intemperie, de no negarla, implica reconocer que el ser humano es valioso y frágil. Asumir que no es posible controlar y dirigir la vida en su totalidad. Sostener la incertidumbre, lo imprevisto o no esperado ni deseado. Esta es una de las claves de la salud emocional de las personas, y que tiene que ver con el cultivar la alegría.
La responsabilidad: está en relación en cómo afrontar lo que llega, como elaborar las vivencias, como llegar a posicionarnos en ellas. Sabemos que lo que está en nuestras manos es elegir cómo vivimos lo que nos pasa, y como vamos integrando estas vivencias, de una manera que nos hace sentir bien con nosotres mismes o no.
Pepa Horno explica amb molt més detall la seva proposta de quins elements de l’alegria creu important cultivar en nens i adolescents, i quina funció tenim les adultes que acompanyem en aquest procés de cultiu.
De nuevo, y sin cansarnos de repetirnos, uno de los elementos claves, es la mirada hacia el interior de cada adulta, o en palabras de Horno, una afectividad consciente por parte de la persona adulta, que permita a les niñes y adolescentes estar en contacto con sus emociones, expresarlas y reflexionar sobre ellas.
Eulàlia Solé Altimira
Psicomotricista a l’àmbit educatiu, preventiu i terapèutic.
