Al llarg dels segles hi ha hagut un gran malentès sobre el sentit i la finalitat del plor i de les rebequeries.
Durant l’Edat Mitjana, a Europa es pensava que els nadons que ploraven massa estaven posseïts pel dimoni. El remei consistia a trucar a un sacerdot perquè l’exorcitzés.
Al s. XVIII se seguia pensant que els plors eren dolents, però es va passar a culpar els mapadres de ser massa indulgents i d’haver “malcriat” les criatures. Les recomanacions eren que castiguessin o ignoressin els rampells.
Avui dia se segueix acusant els nadons de “manipular” els mapadres mitjançant el plor. Alguns doctors i psicòlegs avui dia aconsellen que s’ignori la criatura perquè aquesta aprengui a tranquil·litzar-se per si mateixa. Quina bogeria.
Com et sents quan la teva criatura plora quan ets amb més gent? Algú t’ha fet algun comentari sobre el plor o la manca de plor de la teva criatura? (“Quina nena més bona!”, Quin plor està fet!, “Però fixa’t què bé es porta”, “Té caràcter la nena”…) Com et vas sentir?
A l’altre extrem trobem el moviment que recomana respondre a cada llàgrima del nadó donant de mamar o evitant el plor. I malgrat el carinyós i acollidor que representa aquest acompanyament se segueix sense reconèixer la important funció del plor perquè no tots els plors són indicatius d’una necessitat o desig immediats.
El plor pot ser acompanyat amb presència, manyagues, contacte físic, paraules suaus i amoroses. Fins i tot amb cançons dolces mentre es bressola la criatura quan aquesta és un nadó. Però voler evitar tant sí com no la seva expressió és privar-los del seu mecanisme antiestrès per excel·lència.
El plor és un mecanisme sa dalliberament de lestrès de les experiències que els han causat por o frustració.
A menudo las personas adultas intentamos reprimir el llanto de las criaturas por desconocimiento y porque nos hace revivir nuestro propio estrés no resuelto y nuestra necesidad de llorar. La represión del llanto ha pasado de generación en generación durante siglos.
Recorda un moment a la teva vida en què vas plorar i et vas sentir realment acompanyada per la persona que tenies al costat. Intenta recordar un exemple concret. Què et va fer sentir més còmoda?
Totes les criatures viuen alguna situació d’estrès, independentment de com són d’afectuosos els mapadres. I la necessitat de canalitzar aquest estrès és el motiu que les porta a fer ús del plor.
Lamentablement en resposta a un entorn on no s’accepta el plor, les criatures adquireixen alguns patrons de comportament rígids per evitar plorar. Per sort, les criatures saben perfectament com superar l’estrès fent servir alguns mecanismes alliberadors.
Hi ha 3 formes primàries que les criatures utilitzen per enfrontar-se a l’estrès, a més del plor:
El RIURE, el PARLAR dels successos que els han contrariat i el JOC SIMBÒLIC.
También existen otras vías para liberar el estrés, incluyendo bostezar, temblar y sudar. Se trata de mecanismos liberadores de estrés silenciosos y menos obvios, pero tan importantes como puedan serlo los anteriores mencionados.
“El que el sabó és per al cos, són les llàgrimes per a l’ànima”
(Proverbi Jueu)
Entendre la importància del plor i, alhora, fer una mirada interna i revisar quins patrons se’ns activen davant el plor de les nostres criatures ens permetrà respondre amb consciència i sostenir davant aquest moment tan i tan rellevant.
Elisenda Roig Solé
Licenciada en Psicología, especializada en Psicología Sistémica. Formada en Pedagogía Sistémica. Postgrado en Constelaciones Familiares y Organizacionales. Pratitioner en Programación Neurolingüística. Psicoterapeuta y docente.
