“La meva força et pertany.
Ho he sabut des de sempre.
Des que les mans dels que et precedeixen s’obren a la calor de
les teves per acariciar una altra vida.”
Poema extraído de “Litio-O”, de Clara *Peya.
Fa un any que, com a mare, vaig escoltant el tic-tac del procés, percebent els canvis progressius, lents, orgànics. De vegades sorprenent-me de la velocitat en què puc traslladar la mirada des del pre-púber/púber cap a la memòria del pell amb pell amb el nadó de menys de 5 quilograms.
Començo a pensar que el buum va d’això. De prendre consciència, així de cop, de la diferència entre allò que hi ha (física, cognitiva, conductual, emocional, social, etc.) i els records que atresorem d’altres etapes vitals de les nostres criatures i/o de les criatures que hem vist créixer. És a dir, que si mirem la criatura atentament mentre va creixent, el buum de l’adolescència el podem percebre com un tic-tac orgànic i gradual, evidentment, amb l’aparició de la intensitat que va caracteritzant l’etapa. El que és clar és que entrarem i, finalment, en sortirem renovades; nosaltres com a mares i pares, i la criatura com una persona adulta.
A Acompanyament Familiar, iniciem l’any amb aquesta etapa vital “sobre la taula”, i com a professional, refresc coneixements adquirits per tornar-los a pair i compartir-los amb vosaltres.
En primer lloc, diferenciarem entre el concepte d’adolescència i el de pubertat, perquè crear un marc sobre el què estem parlant és important.
La pubertat és el període on es donen els principals canvis físics al cos de l’ésser humà. És a dir, fa referència a un procés fisiològic de desenvolupament de les característiques sexuals primàries (canvi en genitals externs, maduració d’aparell reproductor) i aparició de les característiques sexuals secundàries (pèl gruixut en genitals, cabassos, cara i altres parts del cos, canvi de la veu, canvi en la morfologia corporal segons el sexe, etc.).Enmig d’aquest procés, que va des dels 9-10 fins als 14 anys aproximadament, es donarà la menarquia (primera regla) i l’espermàquia (primera ejaculació), indicant que la persona inicia el recorregut per l’etapa fèrtil de la vida.
I quan parlem d’adolescència parlem de pubertat?
Sí, però no només. Com que el concepte d’adolescència inclou molts més processos que els merament fisiològics (i que s’han basat típicament en els canvis breument esmentats, vinculats a les hormones sexuals) i ens presenta tots els canvis que tenen lloc en la dimensió psicològica, cognitiva, emocional, social i relacional.
Per començar a entendre-la, necessitem ampliar els anys a què estem referint, i que segons les fonts (OMS, associacions de pediatria, manuals de referència en psicologia, etc.) variaran 1-2 anys a dalt o baix. Aproximadament, l’adolescència va des dels 10 fins als 22 anys i, habitualment, es distribueix en 3 etapes:
· Adolescència primerenca o preadolescència: Aquesta coexisteix amb el període puberal i va dels 10 anys als 14 anys. El gran repte és integrar el no-retorn a la infància acceptant els canvis corporals (i el ritme) que es van produint en una mateixa.
· Adolescència mitjana: Comprèn des dels 15 anys als 17 anys. Possiblement en aquest període moltes famílies percebrem el “buum” en la seva màxima esplendor. El procés de diferenciació del jo que està transitat l’adolescent pren força i necessita molta paciència, comunicació, límits i respecte a la intimitat.
· Adolescència tardana: Va des dels 18 anys fins als 22 anys. La tempesta cerebral de què ens parla Daniel Siegel continua present en aquest període. Si bé la impulsivitat pot haver disminuït, el sistema dopaminèrgic continua convidant a la cerca de novetat.
Pel que fa a l’adolescència, Siegel, ens explica els grans canvis cerebrals que es donen en aquesta etapa, on es produeix una gran poda neuronal (mort de neurones que no es fan servir) i una mielinització de les neurones que van interconnectant-se i creant una xarxa més eficient i amb connexions més profundes. Aquí serà important recordar que el funcionament del lòbul prefrontal (sistema dopaminèrgic i inhibició de respostes) està en transformació (la pel·li Del Revés 2 ens dóna pistes).
Com cultivar la compassió, l’empatia i la base del benestar en aquesta etapa?
Aquest autor ens diu que ho podem aconseguir tenint presents els 4 punts més importants que ens expliquen l’essència (ESSENCE en anglès) d’aquesta etapa, a nivell de canvis cerebrals i repercussions relacionals, cognitives, conductuals i emocionals:
· ES (EmotionalSpark): La chispa emocional
Alta activació del sistema límbic (emocional) on hi ha molts processos en marxa i molta passió vital. Això pot implicar canvis d’humor, irritabilitat i la sensació de manca de control de la pròpia emocionalitat.
· SE (Social Engagment): Implicación Social
Forta necessitat de participar socialment amb el grup d’iguals, allunyant-se de la família. Necessitat de pertànyer (fins i tot perdent els valors per la pressió de grup). També es presenta la possibilitat de desenvolupar l’empatia i la compassió, entre d’altres habilitats socials.
· N (Novetly): Novedad
Els canvis en el sistema dopaminèrgic conviden a l’experimentació de l’entorn, podent assumir riscos i perills més grans que en altres etapes vitals, que per altra banda els preparen per afrontar allò desconegut, incert i insegur.
· CE (Creative Exploration): Exploración creativa
En paraules de Siegel: “La ment adolescent estira, estira, estira els límits”. És el moment on es posen en qüestió tots els aprenentatges facilitats pels progenitors. Hi ha com una recerca de la pròpia veritat, que s’anirà construint de mica en mica, juntament amb la possibilitat d’anar més enllà.
I amb tot això, com a adultes, que fem?
Doncs… sostenir, acompanyar, recordar límits innegociables, negociar la convivència perquè sigui còmoda per a totes, tenir curiositat per qui tenim davant, preguntar quan tinguem dubtes, respectar la intimitat i la no resposta (sempre que no hi hagi un risc real), recordar que estem disponibles i empatitzar amb les dificultats de l’etapa (si podem recordar les sensacions de la nostra, equivocat en la relació amb elles i… si en algun moment ens veiem perdudes: cercar acompanyament professional, en grup o individual.
¡¡ Ah! Sobre això darrer, en breus us expliquem una proposta potent que tenim entre mans.
Ens desitjo un bon inici d’any i un camí amb pau interna suficient com a acompanyants de l’adolescència de les criatures que ens envolten.
Judit Labèrnia Reverter
Psicòloga perinatal. Psicoterapeuta. Formadora. Mare.
judit.labernia@acompanyamentfamilar.com
https://acompanyamentfamiliar.com/ca/equip/judit-labernia-reverter
