L’ésser humà és un ésser majoritàriament social, necessitem relacionar-nos amb les persones del nostre entorn no només per un tema de supervivència, sinó també per un tema de salut.
L’enllaç que la criatura estableix amb la mare, el pare o el cuidador principal marca de manera significativa la resta d’enllaços que construirem. El discurs, la mirada i les expectatives que tenim envers els nostres infants són claus, ja que és a partir d’aquestes primeres interaccions que construiran el món i es definiran com a individus. Si senten que disposen d’un vincle segur i estable amb els adults de referència, farà que sentin més confiança a l’hora de generar noves relacions i, alhora, se sentiran amb el permís de poder allunyar-se d’aquelles persones que no els fan bé.
Com es canvia el concepte d’amistat durant la infància?
El concepte d’amistat va canviant en funció de l’edat de la criatura, així doncs podríem dir que els nens fins als dos anys no tenen amics, sinó que el que fan és buscar altres nens amb qui compartir espai de joc mentre juguen en paral·lel, a prop, però cadascú immers en el seu propi joc. Entre els 3 i els 5 anys, trien com a amics o amigues aquells que presenten alguna similitud amb ells o amb els qui comparteixen interessos. Són etapes en què encara canvien molt d’amics.
Entre els 6 i els 9, comencen a entendre el concepte d’amistat i solen buscar “millors amics”, cosa que pot generar decepcions i donar lloc a situacions d’exclusió que provoquin malestar als infants. Els jocs de poder sobre qui és més fort, corre més ràpid, balla millor… solen estar a l’ordre del dia. Dels 9 als 12 anys, comencen a recolzar-se molt als amics; cada cop donen més importància a tot allò que queda fora del nucli familiar i els tenen com a guies. Solen formar grups sobre la base de l’aparença, les habilitats atlètiques, els gustos… És l’etapa prèvia a l’adolescència, on els amics adquireixen un paper central, les relacions es tornen més profundes i intervenen de manera important en el desenvolupament de l’autoconcepte i l’autoestima social.
Quines habilitats són importants per gaudir d’una bona salut relacional?
Aprendre a relacionar-nos és un aprenentatge complex que requereix una sèrie d’habilitats que van madurant al llarg de la infància. Per assolir aquesta maduresa, els nens han d’estar acompanyats per persones de referència que els vagin guiant i mostrant la manera de fer-ho. Les que destacaria com a més rellevants són les següents:
- Gestió emocional : identificar, entendre i gestionar les nostres emocions és una habilitat fonamental per a les relacions humanes i també per al benestar general. Tenir una bona intel·ligència emocional vol dir comprendre les nostres emocions i comptar amb les eines i recursos per regular-nos novament quan alguna cosa ens ha generat una emoció intensa o ens ha desestabilitzat. Els nens petits encara no tenen prou maduresa per autorregular-se autònomament, sinó que necessiten un adult de referència que els ajudi a trobar novament la calma. Per assolir relacions profundes i connectades, necessitem gaudir d’una bona autoregulació emocional.
- Empatia : cal poder entendre els estats emocionals dels altres i reconèixer la seva pròpia vivència i realitat. Posar-nos al lloc de l’altre i “sentir” allò que ell o ella està vivint ens ajuda a vincular-nos amb el nostre entorn. És important saber que aquesta habilitat requereix una estructura neuronal concreta, que no arriba a la maduresa òptima fins aproximadament els 5 anys i que va evolucionant fins a l’edat adulta.
- Comunicació : les paraules són el punt de trobada entre dues persones. És el que ens permet compartir i expressar de manera precisa allò que estem transitant internament i externament. Per comunicar-nos, necessitem abans fer una revisió interna, per després poder-ho compartir amb la persona que tenim al davant. Comunicar-nos té a veure amb parlar i també amb escoltar, respectar els torns de paraula… És important adonar-nos que els gestos, les mirades, les expressions facials… també donen molta informació. La comunicació no verbal en nens petits és molt significativa.
- Assertivitat : és la capacitat de sentir-se amb el dret de fer-se respectar i posar límits quan cal. És una habilitat molt important que ens protegeix de no caure en situacions de manipulació, submissió ni humiliació. Els nens petits solen expressar l’assertivitat a través del cos, posant límits mitjançant els braços, empentes, cops o crits. Amb el temps i un bon acompanyament, van aprenent a trobar noves maneres de posar aquests límits duna altra manera.
Acompanyar els nostres infants en els conflictes que puguin trobar en aquestes etapes és una oportunitat magnífica per anar-los mostrant quines són aquelles relacions saludables i nutritives que volem a la nostra vida. Acompanyar-los en aquest viatge amb presència, confiança i amor és una garantia de salut mental i una assegurança per a tota la vida.
MIREIA BOSCH TEIXIDOR
Psicòloga especialitzada en maternitat, paternitat i criança.
