Ja fa uns quants anys que escoltem parlar de la importància d’oferir una Educació Sexual Integral a la infància. Cada cop són més les escoles, professionals i recursos que s’ofereixen al voltant d’aquesta temàtica, però la realitat és que, com a professional que fa més de 15 anys que investiga aquesta dimensió de l’experiència humana, trobo que ens falta ajustar el discurs que compartim amb els nens. És per això que escric aquest breu article, que és el preludi dels cursos que ofereixo, on comparteixo el meu enfocament psicològic fruit d’anys de recerca i acompanyament.
Què és la sexualitat infantil?
Bona pregunta.
La sexualidad es una dimensión de la condición humana que no entiende de edades como tal. Por el solo hecho de ser seres humanos, las personas somos seres sexuales porque nuestra reproducción se da por la unión de dos gametos sexuales, dentro de un órgano sexual de nuestras madres, e implica una conexión absoluta con la sexualidad de nuestros progenitores.
Aquest aspecte reproductiu ja ens conforma com a espècie sexuada.
Ara bé, la sexualitat coneix etapes i processos que es van donant en funció del desenvolupament de les persones i de l’entorn que les acompanya.
Com es transforma la sexualitat al llarg del desenvolupament?
Des de l’inici de la vida, la sexualitat es relaciona amb l’espectre plaer-displacer. Per a un nounat, l’existència és molt simple i binària en termes de plaer: està a plaer, o no ho està (i, si és un nen saludable, ens ho farà saber).
Durant els tres primers anys de vida, la dimensió de la sexualitat està lligada a tot allò que erogeneïtza el nen i, en la immensa majoria dels casos, aquesta estimulació plaent no se centra en els genitals, sinó en altres àrees corporals a través de les quals el nen incorpora el món que l’envolta i acumula els primers registres d’amor, mereixement i benestar.
Aquestes àrees són:
- La pell : a través de ser sostingut i acariciat.
- Els ulls : si ens teniu dins del vostre camp de visió, us generarà seguretat.
- Les orelles : un nounat necessita escoltar el batec del cor de la mare per calmar-se.
- La boca : a través de la succió i la mossegada, el nen experimenta plaer.
- Els esfínters urinaris i anals: en alliberar la femta i l’orina, i retenir-les posteriorment, el nen experimenta el gaudi de construir la seva autonomia i autocontrol.
- La musculatura : us permet accedir al moviment i la llibertat d’acció.
- Les mans : un cop ha conquerit la seva motricitat bilateral i voluntària, és capaç d’utilitzar-les per manipular l’entorn i generar creacions pròpies.
- Els genitals : quan descobreix que la seva estimulació li genera plaer físic, es converteixen en font de plaer emocional.
Com veiem aquí a dalt, abans d’arribar a connectar plaer i genitals, un nen que no experimenta una alteració de la sexualitat sana, passa per diverses parts del cos prèviament que li brinden la sensació de plaer, benestar i bon tracte.
Una de les bases importants de l’educació sexual integral coherent és no desconnectar els nens del seu desig . Això no vol dir que se’ls permetin tots, compte! El que vol dir és que una sexualitat saludable es basa en una connexió interna del que desitgem i del que no.
Sovint es fa èmfasi en el consentiment dins de les pràctiques sexuals entre iguals, i s’oblida un pas previ i necessari en l’experimentació compartida que és el desig.
Quan acompanyem la infància a descobrir el seu plaer a través de totes les àrees implicades durant el desenvolupament, corregulem situacions intenses, anomenem sense pors ni tabús, posem límits saludables, i sostenim l’experimentació adequada, estem potenciant la preservació d’aquesta memòria interna que ha de ser brúixola al llarg de la seva vida: discernir què em genera plaer i què em genera plaer.
En el procés de maduració humana, una de les premisses per adquirir-la és dominar l’art de saber posar límits al plaer . Aquesta regulació interna s’aprèn durant la infància si ens han acompanyat validant els nostres desitjos i corregulant-los quan ha calgut. Això permet construir l’habilitat de l’empatia, de comprendre la diferència entre llibertat i llibertinatge, i de sostenir la frustració que ens pot generar que algú no comparteixi el plaer que nosaltres volem viure o sentir.
L’ educació sexual infantil no és parlar només de genitals i sexe. I tampoc fer-ho en etapes primerenques de desenvolupament si no hi ha un interès autèntic. Per contra, l’ESI és una caixa de recursos i eines que van conformant la relació que té la infància amb el bon tracte i l’amor saludable. Per això és important que treballem, tant a casa com a l’aula, temàtiques com:
- Límits
- Higiene
- Anomenar el cos dignament (deixem de fer servir eufemismes per als genitals)
- Respecte
- Bon tracte
- Empatia
- Plaer
- Desig vs Consentiment
- Secrets vs Sorpreses
- Pors
- Intimitat
- Normes socials
- Llenguatge no verbal
- Canvis corporals
- Afecte
Tot això és l’Educació Sexual Integral que hauríem de tenir dins del currículum educatiu de totes les escoles a les etapes d’infantil i primària. Aquesta és la informació i els missatges que els nens estan preparats per rebre, comprendre i processar. Tot el que s’excedeixi d’aquestes premisses hem de cuidar que no caigui al sac de la hipersexualització actual i snob que impregna molts discursos socials i polítics.
Deixem que la infància sigui lliure. La sexualitat en aquesta etapa ha de centrar-se en allò que els nens i les nenes poden comprendre, integrar i identificar.
Elisenda Pascual i Martí
Directora d’Acompanyament Familiar
Psicòloga General Sanitària
Num. Col. 22040
