Quan algú va a consulta psiquiàtrica, generalment espera sortir amb una recepta a la mà. I això de vegades és així.
Els psicofàrmacs són eines poderoses, però la seva efectivitat no depèn només de la molècula, la dosi o la farmacocinètica. La clau és com es prescriuen i, més important encara, en la relació que s’estableix entre el psiquiatre i el pacient. El medicament no és només un tractament; pot ser un pont que facilita el diàleg, genera confiança i acompanya emocionalment el pacient en el camí cap a una autonomia més gran.
Què significa per al pacient medicar-se? Sovint, fer el pas d’acudir a una psiquiatre no és fàcil. Implica reflexionar sobre la nostra percepció dels fàrmacs en un moment de vulnerabilitat, o quan un terapeuta de confiança ens ho recomana perquè el tractament no avança. Sovint també sorgeixen pors: I si el tractament canvia alguna cosa en mi que no vull canviar? I si perdo el control? Aquests dubtes són part del procés i han de ser atesos amb la mateixa cura que els símptomes.
Quan algú va a consulta psiquiàtrica, generalment espera sortir amb una recepta a la mà. I això de vegades és així.
Els psicofàrmacs són eines poderoses, però la seva efectivitat no depèn només de la molècula, la dosi o la farmacocinètica. La clau és com es prescriuen i, més important encara, en la relació que s’estableix entre el psiquiatre i el pacient. El medicament no és només un tractament; pot ser un pont que facilita el diàleg, genera confiança i acompanya emocionalment el pacient en el camí cap a una autonomia més gran.
Què significa per al pacient medicar-se? Sovint, fer el pas d’acudir a una psiquiatre no és fàcil. Implica reflexionar sobre la nostra percepció dels fàrmacs en un moment de vulnerabilitat, o quan un terapeuta de confiança ens ho recomana perquè el tractament no avança. Sovint també sorgeixen pors: I si el tractament canvia alguna cosa en mi que no vull canviar? I si perdo el control? Aquests dubtes són part del procés i han de ser atesos amb la mateixa cura que els símptomes.
Abans de prescriure un fàrmac, és crucial comprendre què vol dir per al pacient medicar-se. Ho veu com una ajuda o com una derrota? ¿Li genera por perdre el control? Us preocupa l’opinió del vostre entorn? Aquestes preguntes són fonamentals perquè influeixen directament en l’adherència al tractament i en la resposta.
Com s’introdueix la medicació al procés terapèutic? Aquest vincle pot sostenir emocionalment el pacient fins que aconsegueixi un grau d’autonomia més gran. Per tant, no només importa quin fàrmac es prescriu, sinó com es presenta i quin significat adquireix per a cada persona en el context terapèutic.
En molts casos, el psicofàrmac es converteix en un “objecte transicional” dins del procés terapèutic. És una eina compartida entre el pacient i el psiquiatre, que pot representar un enllaç de confiança i un pont cap al canvi.
El temps dedicat a la consulta també marca una gran diferència. Si es fa ràpidament, sense espai per resoldre dubtes o pors, el pacient pot sentir-se incomprès i rebutjar el tractament o prendre’l amb desconfiança. Si, per contra, s’acompanya el pacient en aquest procés, la medicació es pot convertir en una eina realment útil.
Psicofàrmacs i Psicoteràpia: Trobar l’Equilibri
El balanç entre medicació i psicoteràpia és essencial. Com pot un fàrmac bloquejar el treball emocional si no s’hi integra correctament? Si un fàrmac s’introdueix sense tenir en compte el procés terapèutic, pot anul·lar el treball emocional. Però si s’evita medicar quan cal, el patiment del pacient es pot tornar innecessari i insuportable. Trobar el moment just per medicar és un art que requereix tant coneixement científic com una profunda sensibilitat clínica.
Quan hi ha dos professionals involucrats, com el psiquiatre i el psicoterapeuta, la dinàmica canvia. Si és una parella terapèutica, passem a ser tres persones implicades en el procés. Això pot modificar el tipus de relació que sestableix amb el pacient. Com afecta aquesta nova dinàmica? És essencial que psiquiatre i psicoterapeuta treballin junts, comparteixin informació i enfocaments, per evitar malentesos o contradiccions que puguin perjudicar el pacient.
En alguns contextos específics, com la perinatalitat , l’embaràs, el postpart o el dol perinatal, aquesta integració esdevé encara més crucial. En aquests moments de vulnerabilitat especial, dedicar un espai i un temps de qualitat no és un luxe, sinó una necessitat. Propiciar un diàleg obert i comprensiu, oferir una mirada amorosa lliure de judicis és la clau per establir un vincle terapèutic segur i de confiança.
La meva missió, construir una Psiquiatria Humana i Eficaç
Receptar un psicofàrmac no és només un acte mecànic. No es tracta només de triar la molècula adequada, sinó de comprendre com ho viu el pacient. El tractament ha de ser una mica compartit, una cosa que obri espais de reflexió, no només per suprimir símptomes.
Aquest enfocament ens pot portar a una psiquiatria més humana i eficaç.
Susanna D’ Ambrosio, psiquiatre i psicoterapeuta perinatal.
