El «lloc segur» a la parella.
Un espai de protecció per créixer a la relació.
La funció principal del nostre cervell és la supervivència i les diferents reaccions del nostre sistema nerviós estan guiades per aquest imperatiu biològic. Quan el nostre cervell detecta una amenaça, ens desregulem emocionalment, en un intent de defensar-nos o protegir-nos del que interpretem com a perillós: el cervell primitiu pren el lideratge i el cervell superior o neocòrtex es desconnecta.
Durant la infància, atès que el nostre cervell encara és molt immadur, necessitem les figures principals d’aferrament per regular-nos emocionalment i recuperar l’estat de calma o relaxació. Amb els anys i la maduresa, a més de la co-regulació que sempre necessitem com a nens, adolescents i adults, anem incorporant també un sistema d’autoregulació (més o menys adaptatiu), que ens fa una mica menys dependents d’altres persones i que ens permet tornar a un estat de calma i seguretat.
Gairebé totes les persones podem imaginar el que significa sentir un lloc segur*, i ens poden venir dues situacions a la ment: un lloc físic on sentim que la nostra supervivència està resolta, i/o lluny de cap perill; alerta.
Quan estem en estat de calma i seguretat, podem sentir emocions o sensacions agradables vinculades al benestar, a l’obertura i l’aproximació. En canvi, quan ens trobem en estat d’alerta, les emocions vinculades són de defensa, de tancament, de fuga…
Quan entenem i aprenem a discriminar entre els diferents estats del nostre sistema nerviós i els detonants que l’activen i desregulen, aprenem a detectar quins espais o persones ens predisposen a sentir emocions relacionades amb la calma i la seguretat i quines ens activen les d’alerta i defensa. És totalment adaptatiu que busquem aquells espais i persones que ens fan sentir segurs.
Cada persona presenta un sistema d’aferrament que s’ha anat creant a la infància, i aquest ens predisposa a triar una parella o una altra i marca, en gran mesura, l’estil de reacció davant d’una situació d’estrès relacional. Conèixer el nostre estil de resposta i entendre d’on ve, així com la de la nostra parella, és una gran oportunitat per aprendre a fer de la relació un espai més segur i, per tant, més funcional. Tots i totes anhelem espais segurs i de connexió i és aquest anhel un dels que ens porta a crear relacions de parella (tot i que no sempre ho aconseguim).
La parella és una relació vincular i d’aferrament i el seu benestar dependrà de dos elements: la capacitat dels diferents membres per autorregular-se, i la capacitat de la parella per regular-se mútuament.
Les persones som complexes i les relacions de parella també ho són. La vida en parella no és una cosa instintiva, és una habilitat que cal aprendre i requereix esforç i dedicació. Alhora, les persones som canviants i la relació de parella és dinàmica, es va transformant amb el pas del temps, els canvis vitals, la maternitat o paternitat, les experiències adverses… i els conflictes. Com en totes les relacions de la nostra vida, a la relació de parella apareixeran, inevitablement, detonats per les diferències de caràcter, de creences, d’estils educatius, de maneres de respondre a l’estrès, de conflictes propis no resolts. .
Si heu arribat fins aquí, us convido a fer una petita reflexió: Com està sent, darrerament, l’espai creat entre vosaltres? Sents que és un lloc segur on se sol expressar des del respecte i l’amor? Et sents lliure d’expressar les necessitats sabent que es tindran en compte? O és un espai on fàcilment et tanques, on qualsevol petit desacord porta a una escalada de conflicte?
Aquest petit exercici pot donar pistes del nivell de seguretat que sents o sentiu dins de la vostra relació i, si les sensacions associades que emergeixen estan més vinculades a la tensió, la defensa o evitació, serà interessant que pugueu parar-hi atenció. És important esforçar-se per fer de la parella un lloc segur.
La relació de parella no som només tu i jo, sinó que hi ha una tercera entitat que és la relació. Assolir un compromís envers les necessitats de la relació i situar-la per sobre de les necessitats individuals serà el primer pas indispensable per començar a caminar cap al benestar en parella. I què vol dir això? Vol dir que m’oblidi de mi i de les meves necessitats? No, no vull dir això. És molt necessari estar en contacte amb les teves pròpies necessitats, tenir-les en compte i tenir-ne cura. I també cal, per al benestar de la parella, deixar de voler tenir la raó per sobre de tot, de convèncer que la meva forma és millor o més vàlida, que els meus problemes són més importants. Això vol dir, també, situar-se en un interès sincer per cuidar aquest espai, el de la parella, més enllà de mi i de la meva necessitat egoica.
Stan Tatkin, psicòleg clínic que va desenvolupar l’enfocament psicobiològic en teràpia de parella, va encunyar el terme bombolla de parella o Couple Bubble. La bombolla de parella és la metàfora utilitzada per definir un espai íntim creat i cuidat per ambdues parts, en què es pacten, a través de la comunicació basada en una escolta activa, aquelles condicions necessàries perquè cada membre es pugui sentir en seguretat i confiança dins de la relació, protegits tant dels agents externs com dels interns propis del vincle. La relació es prioritza i això ajuda a guarir tant la parella, com els seus membres i, fins i tot, els fills/filles.
Tatkin descriu així els principis de la «bombolla de parella»:
– Esforça’t per saber com crear sensació de seguretat i protecció en la teva parella, deixant anar la idea que tu tens sobre el que hauria de ser. El que et fa sentir segur i protegit pot ser que no sigui el mateix per a la teva parella, intenta entendre què és el que necessita ell o ella, convertir-vos en experts l’un de l’altre.
– Evita actuar de forma ambivalent, amb un peu dins i un altre fora, ja que això posa en perill la “bombolla”. Sense confiança, una parella no pot sobreviure.
– Protegiu la bombolla de parella. Stan Tatkin assenyala que això no vol dir que les parelles s’hagin de tornar codependents, sinó exactament el contrari. Romandre en una bombolla no vol dir tancar-se i oblidar-se del món exterior. Es tracta més aviat de construir un espai dedicat a la protecció i al creixement, on hi sigui present la independència però també la proximitat. Quan aquesta bombolla protectora es trenca, la relació deixa de ser saludable.
La bombolla de parella és un espai on sentir-se protegit i segur. On saps que pots comptar amb l’altra persona perquè dónes i reps alhora. És la prioritat de tots dos i vol dir estar en els moments difícils, treballar l’escolta activa i la bona comunicació.
– Utilitzeu la vostra bombolla. Aquesta us proveeix d’un lloc segur on tu i la teva parella sempre podeu demanar suport, confiar l’unx a l’altre i compartir vulnerabilitats i protecció.
Iris Gómez, Psicòloga i Psicoterapeuta.
