Quan es parla d’embaràs, sigui per experiència pròpia o d’algú proper, a la nostra ment se solen despertar paraules relacionades amb el test d’embaràs, les ecografies de primer, segon i tercer trimestre, el test de la glucosa, les possibles infeccions… Les etapes mèdiques que monitoritzen els canvis físics semblen les úniques que es poden utilitzar per descriure un embaràs.
¿Cuáles son las etapas del embarazo desde el punto de vista psicológico?
Diversos autors (Pines, 1994, Lester i Norman, 1986) assenyalen tres etapes diferenciades.
La primera etapa aniria des de la concepció fins que se senten primers moviments fetals (4 mesos i mig aproximadament), es caracteritza sovint per la intensitat dels símptomes físics i, a nivell psíquic, l’ambivalència entre felicitat i rebuig de l’embaràs és freqüent, sigui un embaràs buscat o no buscat.
De fet, Niles Newton explica com les dones oscil·len entre la satisfacció existencial i la preocupació per la pèrdua previsible de llibertat amb l’embaràs i la criança posterior; , que els sentiments passin des del rebuig a l’acceptació, viure l’ambivalència de “ho vull, no ho vull” és normal i habitual.
Una segona etapa comença quan es comencen a sentir els moviments fetals fins als tres o quatre mesos següents. Sentir els moviments fetals, les puntades de peu, veure la panxa moure’s, està relacionat amb el reconeixement per part de la mare que el nadó té vida pròpia. És en aquest moment, per a molts autors, la mare comença a fantasiejar, imaginant-se a si mateixa com a mare, comença a imaginar el seu nadó i de manera paral·lela torna a repensar la seva pròpia mare i la relació que va tenir i té amb ella, que es coneix amb el nom de “representacions maternes”.
La tercera i última etapa a la recta final de l’embaràs, a quatre sis setmanes del part; està marcada per la condició física i les fantasies al voltant del part, sobre la vida i la mort, les pors al futur i els possibles inconvenients.
¿y cuáles son los cambios a nivel psíquico?
A lo largo de un embarazo, hay una creciente necesidad, por parte de la madre, de revisar y comprender los vínculos primarios, con sus propios cuidadores principales para poder vincularse afectivamente con el recién nacido. Monique Bydlowski (psiquiatra francesa que ha pasado más de treinta años trabajando con embarazadas y puérperas en una gran maternidad parisina) utiliza el término de transparencia psíquica para describir el estado psíquico que se desarrolla gradualmente, para alcanzar un grado de sensibilidad creciente durante el embarazo y especialmente al final. Según esta autora la transparencia psíquica se caracteriza por un resurgir de recuerdos del pasado, que afloran del inconsciente a la consciencia. Hay una reactivación de experiencias vitales y emocionales del pasado no resueltas, con posible agudización de procesos dolorosos.
Una consecuencia de esta transparencia psíquica puede ser que el embarazo suponga un momento privilegiado en el que es posible resolver conflictos psíquicos más rápidamente que en otros momentos de la vida.
El embarazo, como otras crisis vitales, ofrece una oportunidad de sanación, de curación, para encontrar soluciones más adaptadas mediante una nueva organización de la personalidad.
¿ Com puc guarir les ferides o duels no resolts?
El acompañamiento psicoterapéutico durante el embarazo puede ser una variable determinante para poder transitar por estas emociones, para comprender y asumir la propia historia previa vincular sin quedarse atrapadas en los sentimientos de culpa, rabia, enfado, injusticia, miedo, dolor.
Así revisar la infancia a lo largo del embarazo puede servir para incrementar la consciencia y la empatía con el futuro hijo o hija.
Com assenyala Marshall Klaus (neonatòleg expert a estudiar els efectes del vincle matern després del naixement), l’enllaç comença a formar-se a l’embaràs i està afectat per una sèrie de factors interpersonals i ambientals.
D’una banda, la dinàmica intrapsíquica sobre com es concep el nadó i, sobretot, la manera com la mare va ser criada pels seus pares, per l’altra la qualitat de la relació de parella, el suport social i la presència d’estressors externs (Klaus & Kennell, 1982).
Sostener a la futura madre será el papel no solo del padre y la familia sino también de los sanitarios. Los profesionales de la psicología podemos sostener y ayudar el nuevo núcleo familiar, en sanar los vivencias del pasado; a la vez, enfocándonos en la salutogenesis, fomentar los aspectos sanos y de salud, potenciar herramientas adecuadas de afrontamiento el estrés sin que este se vuelva crónico, dificultando la experiencia materna así como la comunicación y vínculo con el bebé.
Per Susanna D’ Ambrosio
Psiquiatra i psicoterapeuta perinatal
