La tapa d’una olla emocional en ebullició
Avui dia es diu que estem en una societat d’estrès i que forma part gairebé de la nostra vida quotidiana. Però, i l’ansietat, és el mateix? Quina afectació té a les nostres vides i com la podem afrontar?
Comencem diferenciant estrès i ansietat ja que sovint les fem servir d’igual manera i no tenen realment el mateix significat. L’estrès és una resposta fisiològica i adaptativa davant d’una situació demandant on sentim un desajust entre la demanda i els recursos de què disposem. Quan la situació demandant desapareix, l’estrès també. L’ansietat també té una part de resposta fisiològica d’estrès, afegint-hi sovint sentiments de por, amenaça, preocupació i malestar. L’ansietat no sempre es desencadena per una situació del present, ni real ni proporcionada i, per tant, no desapareix fàcilment.
Tenim diferents radars i senyals per detectar quan alguna cosa no ens fa bé. Cosa que està passant a l’exterior, la manera com t’estàs relacionant amb l’exterior o com t’expliques a tu mateix/a alguna cosa que està passant. Alguns dels senyals són: sensacions corporals d’incomoditat, malestar, dolor, nerviosisme, estrès; pensaments recurrents, catastrofistes, remugació, insatisfacció; i emocions desagradables de frustració, invalidació, culpa, amenaça o por.
Quan no escoltem cap d’aquests senyals, és quan pot aparèixer l’ansietat per expressar allò que no volem, sabem o podem escoltar. Surt, de manera involuntària, com l’única manera de poder drenar tota aquesta energia i el moviment interior que no troba per on sortir.
Però quins motius tenim per no voler/poder escoltar-nos i detectar què ens estan dient aquests radars i així evitar l’ansietat? Alguns són:
– No haver estat educats a aquesta mirada
– Por a connectar amb la fragilitat / vulnerabilitat
– Por de no controlar
– Aprenentatge/necessitat de “tirar endavant” (obligacions de cures o laborals)
– Por de no poder sostenir
– Por de no poder sostenir
– No voler entrar en la incomoditat de la incoherència (allò que la ment et diu i allò que el cos/emocions et diuen)
– Por a haver de prendre decisions i fer canvis
– Situació tan complicada que per sobreviure ha de passar un temps primer sense mirar endins
Un cop l’ansietat ja és aquí, és interessant la proposta que fa M. J. Pubill (en la intervenció emocional breu, un enfocament integrador), amb dos abordatges bàsics:
1) Reduir la intensitat de l’ansietat perquè els símptomes redueixin (amb tècniques de respiració i orientació de l’espai) Sovint són les tècniques més conegudes per fer front a l’ansietat, entenent-la sobretot segons la simptomatologia física.
Voler regular la respiració, sensacions corporals, quan el missatge intern d’origen continua sent d’amenaça, no n’hi ha prou. És com voler aturar l’ebullició d’una olla que està bullint mentre el foc continua igual d’encesa. Si proves de baixar el foc, segur que les bombolles paren per si mateixes de manera més duradora. Aquí és quan entra el segon abordatge.
2) Explorar quins són els conflictes i dilemes que la situació que et crea ansietat planteja. Quines emocions i interpretacions hi ha darrere del que s’està vivint. Quina és l?amenaça interna? Quina és la por? El pes? En la mesura que la persona pugui anar explorant al ritme i la velocitat adequada.
Sempre dic a la consulta que voler eliminar un símptoma, emoció o sensació corporal encara fa que estigui més. Igual que quan vols que la rebequeria del teu fill/a pari, el que aconsegueixes és el contrari, que vagi a més (llevat que utilitzis mètodes dràstics d’extinció de conducta). Si l’acceptes, la vols entendre, deixes que s’alliberi, preguntar-li què li passa, què necessita, tenint-la en compte podràs donar-li el que necessita i pel que ha vingut. Així permetràs que s’alliberi la càrrega i el contingut que porta i deixarà de necessitar ser-hi perquè ja haurà estat escoltada (que és el que en el fons volia).
Hi ha diferents tècniques per afrontar l’ansietat i dialogar-hi. Són les anomenades tècniques d’externalització que ajuden a personificar l’ansietat com si tingués vida en si i així poder-hi dirigir directament. Si l’ansietat pogués tenir una forma, quina seria? Un color? Una mida? A quina zona del cos la situes més? Què diria si pogués parlar? Què vol de tu? I anar detectant què l’ajuda a estar més tranquil·la i què l’activa més.
Part de l’objectiu també és entendre la funció que l’ansietat està tenint. Què està aconseguint l’ansietat que passi (a part de passar-ho mal clar) que sense ella no estava passant? A què està dient prou?
L’ansietat ens posa molt al límit, afectant molt el nostre dia-dia, perquè no ens quedi més opció que mirar-la i atendre-la. Això és justament el que no estàvem podent fer amb el nostre món emocional i psicològic, mirar-ho i atendre’l.
Naima Salrà
Psicòloga d’Acompanyament Familiar
