Què és una adaptació respectuosa?
El primer a tenir en compte per respondre això és en quina etapa evolutiva es troba aquesta nena aquest nen per saber les seves experiències prèvies i com reaccionarà davant d’aquesta nova adaptació escolar.
Cal comprendre que una adaptació escolar és una transició d’una cosa coneguda a una cosa desconeguda i que cada criatura tindrà temps i ritme per sentir-se protegida.
Aquí és fonamental la nostra presència, perquè sentin que quan ho necessitin hi serem, per poder sostenir el que se’ls vagi movent.
Recorda que el temps dels nens és orgànic, tenen el ritme, tenen les necessitats i hem de poder acompanyar-los.
“Les primeres adaptacions marcaran la seguretat interna als nous vincles”
En molts casos, les adaptacions escolars són el primer moment en què els nens surten del refugi segur que ha estat fins ara, la família i la llar.
En aquesta transició necessiten la nostra presència per caminar ferms d’un enllaç conegut cap a un altre que han de descobrir.
Aquest impes, sobretot en edats primerenques, és determinant per a l’establiment del SEU DRET A SER CURES: Heus aquí una de les bases de la seva futura salut mental i de les relacions saludables. Acompanyar-los amb respecte és fer-los saber que quan tenen por, mereixen que se’ls tracti bé.
No creus que la infància mereix que cuidem les necessitats autèntiques?
Uns mesos d’acompanyament poden aportar molt en la pròpia seguretat interna i en la manera de fer front a nous reptes.
Per al teu fill pot ser que aquesta sigui la primera adaptació de moltes dins del món escolar, així que és important assegurar-te que entra amb bon peu.
¿ Què puc demanar a l’escola?
De cara al nou curs escolar és important saber que potser per a les professionals sigui un any més, però per a la teva filla/o és el primer any d’una cosa important.
Cosas que puedes pedir:
1- Que te permitan acompañar sus necesidades cuando se presenten. Esto puede implicar:
2- Flexibilizar horarios y días (infantil no es obligatorio)
3- Tu presencia en el espacio hasta que se quede tranquila
4- Compromiso de que te llamen si llora mucho y no se calma
5- Entender que las regresiones son salud mental y no un problema que ignorar
6- Saber que la salud mental de tu peque está en tus manos y tienes el derecho de priorizarle
7- Hablar mucho con las profesoras y estar abierta al feedback y a las propuestas, siempre que la escucha sea bidireccional
Necesidades auténticas en las adaptaciones
- Cada niña/o tiene su propio ritmo. No forcemos a la homogeneidad de procesos. Las realidades son subjetivas.
- Lo mejor para una niña/o es estar cerca de su figura de referencia. Por eso es importante que os permitan estar en el espacio hasta que se queden TRANQUILAS.
- Aunque juegue y no te mire, sabe que estás allí. La seguridad que le brindas a tu hija/o no es proporcional al caso que te hacen.
- Nunca te marches sin despedirte. Aunque les duela decirte adiós es mejor que desarrollar un sistema de alerta constante.
- No les fuerces a decirte que están bien. Los hijos y las hijas nos quieren felices y pueden llegar a fingir su bienestar en pro del nuestro.
Pasos de una adaptación respetada
Una adaptación saludable tiene una gráfica y unos ritmos. Aquí te dejo una guía de lo que sería:
Paso 1: acompaña a tu hija al espacio y estate todo lo cerca que te pida.
Pas 2: al cap d’uns dies deixa de seguir-lo per tot l’espai i li dius que, si vol estar amb tu, que se sent al teu costat. Si vol anar a jugar, tu l’esperes en aquest lloc però no te’n vas.
Pas 3: al cap de més dies de fer el pas 2, quan entres a l’espai i veus que es va anant més estonetes a jugar sense tu, li dius que l’esperes en un racó de la sala o, fins i tot, en una habitació contigua per a les famílies.
Pas 4: arriba el dia de la primera sortida: el teu fill et ve a dir adéu i observa si realment està preparat. Aquest pas pot fer diversos intents, encara que la teva sortida siguin només 15 min. (en el cas que t’hagis d’anar per imperatiu laboral o de salut, planteja’t si hi ha algú més que pugui quedar-s’hi. Si no, assegura-li que confies que es queda ben acompanyada).
Pas 5: un cop el moment de l’adéu es transita amb lleugeresa, ja pots allargar la teva sortida durant unes hores, amb el compromís que si et necessita, et trucaran.
Pas 6: finalment va arribar -i t’asseguro que arriba- el moment d’acomiadar-vos a la porta o amb un conte ràpid d’inici de dia.
“La nostra presència els ofereix la seguretat necessària per obrir-se al món”
Quan parlo de les etapes del desenvolupament sempre explico que el camí cap a l’autonomia autèntica va de la mà de la seguretat interna i una bona autoestima.
Doncs bé, aquesta fermesa en les pròpies capacitats parteix d’un sistema nerviós equilibrat, que no està en guàrdia constantment i que tampoc no ha de forçar sostenir allò que no li fa bé.
La nostra presència adulta i coneguda corregula els estats emocionals de les filles i els fills quan els manquen els recursos. A les adaptacions escolars és essencial instaurar aquest circuit intern per generar el que jo anomeno “JURISPRUDÈNCIA EMOCIONAL”: un camí enfortit de funcionament intern saludable.
Veieu la importància d’aquest acompanyament?
Ara vull explicar-te mites de les adaptacions escolars
-“S’acostumen ràpid”
Acostumar-se no és el mateix que transitar amb seguretat i autonomia un moment.
important de la seva vida: la primera separació.
-“Quan no em veu deixa de plorar”
Que parin el plor és sinònim de cuirassa i protecció: on no em sento segura despesa el
mínim d’energia que necessitaré per sobreviure.
-“Després es queda tranquil·la”
Hem d’observar quins comportaments expressa un cop la recollim i a casa:
més demanda, plor, irascibilitat, pors, regressió, més demanda, etc. Tots aquests
exemples denoten una absència de tranquil·litat en la separació.
-“Todos los niños pasan por allí”
Que otros niños no sean acompañados no significa que la tuya tampoco deba serlo. Eres su
madre y está en tus manos decidir cómo quieres (o puedes) hacerlo.
-“Aunque esté, no me hace caso”
Que no te mire o interaccione contigo no es sinónimo de que no sepa que estás y que eso,
le tranquilice. Eres su punto de seguridad y referencia.
-“Si me voy disimuladamente, sufre menos”
Si aprende que te vas a ir sin avisar, su sistema nervioso va a estar en guardia desde el
principio. Es mejor transitar el dolor de la separación que no saber cuándo va a llegar.
Hablar de una adaptación respetuosa a la escuela moviliza muchas cosas. Te voy a hablar de tres:
1- ¿Por qué nos da tanto miedo el respeto y por qué creemos que respetando a la infancia les vamos a hacer más débiles y más vulnerables?
¡Es todo lo contrario!
Donar una base ferma, sostinguda, una sensació de merèixer amor fa que puguin créixer escollint des d’aquesta creença interna de confiança i d’autoestima.
2- L’adaptació respectuosa ens confronta amb la nostra pròpia actuació; probablement a l’època en què vam entrar a l’escola la neurociència no tenia lloc i l’educació emocional tampoc. Nosaltres no rebem tot això, i per això ens confronta tornar a reviure aquell dolor que probablement sentim en separar-nos de la mare, el pare o de les figures de referència sense fer una transició acompanyada.
3- Ens confronta amb la sobirania personal, és a dir, la convicció interna que allò que nosaltres sentim és així i té raó de ser. Quan es tracta del respecte al teu fill ia la teva filla: escolta les entranyes.
Què significa la corregulació a les adaptacions respectuoses?
La corregulació és el fenomen pel qual a través de la nostra regulació emocional com a acompanyants permetem que els nens i nenes es regulin amb allò que li passa i no els agrada.
Bàsicament, si tu estàs tranquil·la possibilitaràs que la criatura transiti la seva experiència emocional sense que tu et fiquis dins i que pugui veure en tu aquest far on agafar-se per poder sortir abans de la tempesta.
Les adaptacions poden suposar la primera separació real a les seves vides per tant tenen dret a sentir agitació emocional.
Si tu pots sostenir aquesta agitació i oferir-los aquesta presència amorosa i estable ells podran transitar per aquesta etapa amb molta més salut.
Recordeu-vos sempre que la vostra presència, encara que no la busquin tota l’estona, els brinda seguretat i això els possibilita la sortida i l’exploració de l’entorn nou al qual han entrat.
En definitiva, corregular és posar el teu cos i la teva emoció al servei de les seves dificultats emocionals, perquè això els proporciona seguretat i protecció per travessar allò que els estigui succeint.
Elisenda Pascual i Martí
Psicòloga i Fundadora d’Acompanyament Familiar
