Vivim en una Societat en què costa anomenar el plaer. Sobretot quan aquest té a veure amb la sexualitat, la carnalitat i la genitalitat. La pornografia va desbancant el puritanisme i, tant una opció com l’altra, polaritzen cap a espais tòxics i poc sans; la primera, perquè mostra com a normals i plaents conductes abusives i amb absència de consentiment; la segona, perquè perpetua la negació com a forma de perversió.
Així doncs, enmig de tot aquest desgavell d’informació,
Com exercim el dret a l’educació sexual a casa nostra?
T’has plantejat quina és la millor manera d’explicar a les teves criatures què és la sexualitat, l’amor i el plaer?
Vaig dir criatures? Sí! Ho has llegit bé. Si fa temps que em segueixes, sabràs del meu afany personal per la visibilització de les conductes infantils sanes, de l’interès per informar-los sobre els riscos i del meu activisme centrat en la criança respectuosa com a forma de canviar el món (bàsicament perquè el primer que es canvia és a unx mismx, ja que, sense això, no hi ha cap altra transformació possible).
En un món en què parlar de sexualitat està tan distorsionat i on l’única pràctica acceptable és aquella que es produeix al si d’un matrimoni heterosexual amb fins reproductius, parlar de plaer sexual infantil resulta, si més no, arriscat. Encara que anem a això, perquè, tal com t’he dit abans, anomenar allò espinós sempre em va generar un cert plaer.
Les criatures encarnen, es gesten, neixen i es desenvolupen en un context sexual. Com a éssers mamífers la nostra arribada a la matèria està supeditada -fins fa molt poc- a una trobada sexual -més plaent o menys-. Aquesta realitat continua sent obviada per especialistes encarregats d’acompanyar les etapes del desenvolupament de les criatures i del si familiar que les conté.
T’han parlat mai de la sexualitat que s’estableix a la diada mare-bebè?
Tens idea que les criatures no separen amor, plaer i sexe?
Comprendre que els nostres fills, a partir de cert moment del desenvolupament comencen a enfocar-se en els seus genitals i en els de les altres persones que els envolta, ens acosta una mica més a la realitat d’explicar-los “coses” sobre les seves parts íntimes, del contacte, de la seva cura, etc. La veritat és que no són moltes les famílies que se senten còmodes fent-ho, però a més d’això, la sexualitat a les criatures comença molt abans. Cada etapa del desenvolupament comporta uns reptes i unes fites per a les criatures. Cada cop més, tendeixo a pensar que, juntament amb aquests, també porten implícits aprenentatges per a les adultes que els acompanyem: sovint cal que ens posin davant dels nassos aspectes del seu psique i de la seva vida que, altrament, obviaríem o no els donaríem la importància que tenen.
Acompanyar els teus fills en el camí de sostenir la seva sexualitat de manera saludable suposarà, possiblement, una transformació en tota regla. Parlar del seu plaer, del teu, dels contactes permesos, dels quals no, de com posar límits sense generar alarmisme, de cuidar-se, d’abraçar el goig, de demanar permís, només donar-lo quan se sent a tot el cos, etc.
Cada moment vital té les seves maneres de ser acompanyat. Conèixer quin llenguatge necessita la teva criatura en la seva etapa del desenvolupament actual et brindarà la clau per saber de quina manera aproximar-te a enfocar la sexualitat amb ell o amb ella.
Si et ve de gust indagar una mica més sobre com acompanyar la sexualitat t’invito que t’apuntis al meu curs online “Educació i sexualitat infantil”, on et dono eines sempre des de la mirada de la criança respectuosa.
Et veig aviat i feliç criança,
Elisenda Pascual i Martí
Psicòloga i psicoterapeuta
Directora d’Acompanyament Familiar
