L’adolescència, un camí amb història

gener 29, 2020

És curiós com l’espècie humana tenim l’habilitat -com a eufemisme- de desconnectar-nos del present i projectar-nos, constantment, cap a un futur no creat sobre la base d’unes experiències passades.

Això és el que m’acostumo a trobar quan les famílies us apropeu a Acompanyament Familiar amb dubtes relacionats amb les criatures: sempre hi ha una pressa més o menys explícita per “reparar” els problemes abans que arribi l’arxitemida adolescència. Sembla com si aquesta etapa s’emportés el màxim exponent de preocupació maparental. I si puc comprendre que l’impacte del poder de l’hormona pot generar en el comportament adolescent; bàsicament perquè també ho he experimentat i perquè la vida està plena de situacions en què tenim l’oportunitat d’observar, interaccionar i fins i tot jutjar el comportament d’aquesta tribu urbana. Per moments ens fascina, per altres ens espanta, i per altres ho repel·lem. Però el que és clar és que no ens deixa indiferents.

Abans de submergir-me en el meravellós món de l’adolescència, hem de recordar que totes les etapes de la Vida de les criatures són importants i que atresoren aprenentatges essencials. Hem, doncs, aprendre a respirar el present i oferir el nostre major potencial en el seu acompanyament.

L’adolescència és, certament, un camí amb història. No serveix de res observar un adolescent si no tingués passat, despullant-los de les seves experiències prèvies, dels seus dolors, els seus èxits, les dificultats viscudes, les fites conquerides, etc. Quan una criatura corona l’etapa del seu desenvolupament hormonal, ho fa amb una motxilla a l’esquena.

Quina ha estat la seva història?

Com n’hem acompanyat el desenvolupament fins ara?

Quin tipus de vincle hem cultivat entre nosaltres?

Coneixem la persona que tenim davant?

És molt important que puguis respondre aquestes preguntes sincerament perquè són la clau per poder accedir al regne de lx adolescent que tens davant. L’adolescència és una infantesa reviscuda. És l’etapa producte de totes les prèvies, d’allò que us hem ofert, i també del que no . Generar un vincle prou bo i sa amb els adolescents requereix una criança respectuosa, amorosa i ferma des de l’inici de la Vida (dins de l’úter).

Això vol dir que si no ho he fet abans ja vaig tard?

El que vull dir amb aquesta pregunta és que, en part, la reparació d’allò que el teu fill no va tenir prendrà més temps. Per això és tan important que et centris en l’etapa present d’ells i que conegues quines són les necessitats autèntiques de cadascuna de les etapes evolutives de la primera infància (0 a 7 anys). Oferir la cura que les criatures necessiten aquests primers anys de Vida estableix una bona base per a futures etapes: l’adolescència i l’etapa adulta (amb totes les seves variacions). Si coneixes les dificultats o absències en el teu acompanyament infantil i ja tens un adolescent a casa teva, no vas tard. Cal, això sí, un acte profund de consciència i voluntat per fer-te responsable de la part que no vas poder oferir (si us plau, tracta que la culpa no se’t coli per sota de la samarreta) en primer lloc, i després, un acompanyament extern que et pugui oferir pautes en el restabliment del vincle sa que, des de dins de la família, sovint és complex.

Les persones adolescents estan en camí de deixar anar l’etapa infantil i endinsar-se al món adult. És un moment de frontera, de transició i és sabut que és en aquests espais geogràfics i períodes socials on els grans canvis i moviments tenen lloc. Sovint ens cal un mapa per transitar temps convulsos i l’etapa infantil ens prepara per a aquesta fita. Un cop arribi hem de trobar la mà esquerra suficient per continuar sostenint i preservant sense ofegar, alhora que obrir la confiança i l’espai personal sense caure en l’abandó o el rebuig.

Recordes què necessitaves durant la teva adolescència?

Si et ve de gust compartir una mica més, t’espero al DIRECTE del proper DIJOUS, 6 DE FEBRER A les 21h horari de Barcelona.