Néixer criatura en un món adult és una tasca ben complexa. Els ritmes, el tempo, els valors i les prioritats, les neurosis adultes, la societat de consum amb la seva absència de cura, etc. Ser criatura en un món d’asfalt i presses no és trivial. Segurament, tota aquesta memòria vinculada al temps natural i circular -aquell que ens recorda la mare Terra- està força enterrada sota el pas dels anys i la domesticació de la societat neoliberal; de totes maneres, t’invito que facis un petit experiment amb el teu fill.
Et proposo que organitzis una expedició a la NATURA. Que busques un espai al teu calendari per poder sortir a la platja, al bosc, a l’exterior. Un cop allà, decideix un bon espai on poder estar tranquil a l’entorn i fixa uns límits saludables per fer la teva estada relaxada: fins on ens podem moure, quins objectes pot fer servir, si hi ha plantes, quines pot arrencar i quines no, etc. Un cop assegurat l’espai, pren-te uns instants per seure en un punt proper a ell/ella i permet que la seva essència es vessi sense interferències. Deixa que jugui, explori, s’alliberi de les cuirassas que l’acompanyen al seu dia a dia. Observa com torna a florir l’essència infantil, el tempo, la necessitat d’activar-se o de parar-se. En un espai segur, amb una presència adulta amorosa i col·locada, l’autoregulació que apareix restableix l’equilibri intern sa dels nens.
Pots observar com de sincer és el joc del teu fill?
T’adones de la infinitud de recursos que troba en un espai segur?
Quan llegeixo la Declaració dels Drets Infantils m’adono que parla de coses tals com: tenir les seves necessitats cobertes, dret a ser cuidats, segurs, amadxs, el dret de pertànyer, etc. El que és curiós és que la forma com ho expressa no contempla que les persones adultes haguem de fer una transformació profunda per poder-ho oferir. No contempla que la societat necessita un gir profund, de base, d’arrel, per poder oferir una salut imprescindible que mai no els hagués hagut de ser arrabassada. Tampoc no parla de les ferides que ja arrosseguem de la nostra pròpia infància, de les mancances i dolors i oblits que hem anat acumulant i que ens predisposen, en molts casos, a oferir el mateix.
Els drets dels nens són bàsics i sense ells, seguim perpetuant una societat malalta i neuròtica. Ara bé, aquests drets són inherents a un desenvolupament intern i conscient de les persones adultes que els acompanyem. Sense una mirada profunda de revisió i cura de la nostra història de vida, seguirem negant l’amor, la cura, el reconeixement autèntic cap als nostres fills i filles.
Estimar-se per estimar. Tenir cura per poder cuidar.
Incloure’s per poder incloure. Descansar per poder respectar.
Coincidint que el dia 01/06 és el Dia Internacional de la Infància, el 04/06 és el Dia Internacional dels nens víctimes innocents de l’agressió, i el 12/06 és el Dia Mundial del Treball Infantil.
Elisenda Pascual
